1. |
Cor agre
03:33
|
|
||
|
No tinc res a veure amb tot el que ha passat
ja no vull parlar-ne
només tinc excuses per tot.
Una esquerda assenyala el punt exacte on va començar a separar-se la terra del mar.
La llum arriba pàl·lida i feble
com el meu pols lent.
Baixa a poc a poc fins que il·lumina el racó més fosc. confesso d’esquena el meu penediment.
El mar deixarà d’oferir-me tot l’espai,
m’ompliran les roques plenes d’energia i magnetisme, sota un cel elèctric.
|
||||
2. |
Intempèrie
03:16
|
|
||
|
M’he trobat descalç i despullat,
no m’he atrevit m’he quedat sense força. Suor freda esquena avall
avergonyit i amb l’estómac buit.
No pot ser que tu no estiguis igual,
tot anirà bé.
Porta’m a un lloc millor, millor, millor, millor tot anirà bé.
|
||||
3. |
Suau impàs
04:14
|
|
||
|
Em moc lentament al ritme de la veu sedosa
que em sedueix cada nit a cau d’orella,
em costa d’apreciar i per això m’atrapa.
mentrestant el meu cos es balanceja
a cada parpelleig sense adonar-me’n.
I gairebé no penso en res,
el que no vull és pensar més.
He vist que la porta no tanca bé,
sempre deixa passar la llum.
gairebé no penso en res.
|
||||
4. |
Apagallums
03:16
|
|
||
|
El falcó vigila des de dalt per veure-ho tot millor.
Avanço en línia recta com si una força m’atragués cap a l’infinit, el cap als peus, els peus a terra,
no evitis desviar-te,
no evitis escapar-te,
no evitis amagar-te,
no evitis desviar-te, deixa’t caure al buit.
Desitges la pluja sobre el teu cap perquè hi neixin flors
i axí poder dir que un dia vas ser jardí
|
||||
5. |
Cal Rosal
01:47
|
|
||
|
matí de confusió, nit d’esperits
llum celestial, confessions a les fosques.
l’àurea màgica i espiritual s’apodera de mi
i em lliga eternament a aquestes parets.
l’àurea màgica i espiritual s’apodera de mi,
m’atrapa a les fosques,
m’atrapa.
|
||||
6. |
Homenatge
03:50
|
|
||
|
No hi havia manera,
vaig saltar del llit neguitós
buscant el consol o l’oblit.
Vaig veure la veritat movent-se confosa,
sense deixar-se atrapar
només la vaig poder apreciar un segon
sola i constant,
lluminosa causa d’insomni.
De cop tot es va enfosquir,
jo sol dins del tot,
perdut i immers al buit.
Perdut i immers en els milers de línies que conformen l’espai,
la perfecta (a)simetria.
|
||||
7. |
El temperi
04:27
|
|
||
|
Corrent d’aire i una mala nit.
una mà que em grata el cap mentre dormo.
tres pics de mentida a la porta,
un somni molt intens amb coloms i persianes.
trasbalsat i confós m’aixeco amb la llum cremant-me la boca,
un instant que bateja per sempre el que diré
si és que això pot ser.
Nus a sobre la taula ballem i bevem
en aquest sant sopar
tot pot passar, tot és possible
m’embriaga la sensació de llibertat,
si és que això pot ser.
|
||||
8. |
Dansa de fe
03:09
|
|
||
|
el límit ens atura
la frontera que evita el moviment fluid.
núvols foscos
cercles sobre l’aigua s’expandeixen perfectes.
obsessions i pors se solapen unes sobre les altres.
actuant a mig fer.
Enfilat dalt la cresta podré veure el que hi ha,
deixa’m veure com és,
deixa’m veure què se sent,
si les ombres es fondran.
Però aquest és el primer pas,
l’incendi no s’apaga.
|
||||
9. |
Incert present
03:04
|
|
||
|
travesso l’oceà i divideix
el meu cos en dues parts
per endinsar-se al més profund de mi.
No sento cap dolor.
Sento formar part de la immensitat.
unió dels elements, vius i morts
passats i presents, permanents.
|
||||
10. |
Estrany dins meu
02:30
|
|
||
|
Parpellejo incrèdul quan miro l’horitzó,
no puc desxifrar les siluetes que intueixo, assenyalen algun lloc.
però quin lloc? sembla concret, molt concret, però no el veig.
Ara reconec les siluetes, són cavalls negres que s’acosten cap a mi.
Però no em puc moure, no puc cridar ni córrer
només puc empassar-me l’últim bri d’alè.
Com núvols negres que m’envolten
com el so de mil trons que m’eixorden
el meu cos s’enlaira i galopa amb la munió.
I a terra la meva ànima que suspesa del no-res,
mira fixament l’horitzó i m’assenyala, mentre m’allunyo.
|
||||
11. |
|
|||
|
em rendeixo als teus peus, oh pervenir!
no puc arrecerar-me sota cap més branca.
Ja no queda cap racó on hi càpiga
la poca força que em queda.
On guardar-la i aferrar-la
s’esvaeix com la pols sobre el prestatge
em rendeixo a les teves mans, de qui sinó, desig?
no puc fer més que seguir aquesta fe a no sé què.
esperant que no caigui cap llamp
i em deixi estabornit
sobre un esbarzer.
|
||||
L'HEREU ESCAMPA Manlleu, Spain
L’Hereu Escampa is a two-man band: Carles plays guitar and Guillem plays drums, a pretty austere yet effective band set. In this style, nobody is surprised by the rare language they sing in, even though it is one of their main distinguishing features. L’Hereu Escampa is certainly punk, and punk can be understood in countless ways. ... more
L'HEREU ESCAMPA recommends:
El Fum Blanc (Foehn 2011)
by Bedroom
música a l'alba
go to album
els sirs són els pares
go to album
germans illencs, música de poderío
go to albumIf you like Pren la matinada, you may also like:
We'll Hide Away: Complete Recordings 1993-1995
by Grain
In the early ’90s, the Ohio band were champions of boundary-crossing Midwestern hardcore.
go to album
Excellent emo with a noise pop twist from a new Cambridge label.
go to album
Another perfect release from contemporary emo powerhouse Run for Cover records.
go to album
